Cementeri

El cementeri parroquial (1918-1922) de Sumacàrcer se situa en la Solana del Castellet, als peus de la muntanya del Castell de Penyarroja.

Té un enclavament geogràfic clau. A més a més, s’integra en el paisatge oferint espectaculars vistes i panoràmiques al riu Xúquer, les muntanyes del massís del Caroig, els camps de tarongers i el terme municipal de Sumacàrcer.
A nivell històric, va ser manat construir pel rector Alejo Sendra Tarrazó en 1918 amb l’objectiu de solucionar els problemes sanitaris que ocasionava l’antic cementeri. D’aquesta manera, el rector va projectar el nou amb unes millors condicions per a la salut pública. Per la seua part, el Comte d’Orgaz, Esteban Crespí de Valldaura, va donar 3 fanecades de terra de la Solana del Castellet a l’Església per a aquest fi.

Finalment, a nivell artístic, el cementeri ofereix un paisatge necrològic de gran singularitat, format per un conjunt arquitectònic i escultòric monumental compost per fileres de nínxols, 9 panteons amb cúpules i una capella, que confereixen al cementeri una imatge de gran valor artístic. Donada l’època de la seva construcció, en ple apogeu del Modernisme, el Cementeri presenta diversos trets típics d’aquest corrent arquitectònic, com es pot apreciar en les seues torres, les seues cúpules i l’ús de teules i ceràmiques policromades.

El fet d’estar situat en el vessant d’una muntanya, li confereix un aspecte més propi d’una fortalesa o castell, en el qual es donen tres nivells d’altura, una cosa poc habitual en aquest tipus de construccions, ja que la majoria solen ser d’una planta rectangular a nivell del terreny. És per això que les vistes que s’obtenen des del mateix, són més pròpies d’un mirador turístic que no les d’un cementeri.
En 2017, la Revista Adiós li otorgà un premi al nostre cementeri per ser el més bonic d’Espanya.